La raó de ser

Ja s'ha publicat el llibre "La raó de ser" de Rafel Alsina Puig!!!

Un pròleg amb més poder que l’espasa:

“Caminante no hay camino”

Antonio Machado (El pare d’Indiana Jones, crec)

En Pere anant cap a Malàisia llegint i corregint “El camí prohibit” al seu iPad, no sé si pensava en el dinar que segurament mai es produiria amb l’autor, és a dir, jo. El Simpa revenent els meus exemplars. El Lapedra mort. La meva mare enfadada per la publicació del llibre. Jo regalant el llibre a una viatgera del tren. Comprar discos i vendre’ls a la meitat. Són històries que es van donar abans, durant i després de la publicació de “El camí prohibit”. Un llibre que parla de mi i del que em passava i m’havia passat. Després va venir una pandèmia, tempestes, crisis, sequera, corrupció política, guerra… però també donant oportunitat a la de crisis com al creixement personal i la cerca de l’oportunitat.

Si fas un llibre de drogues, no en facis un altre de putes, m'han comentat. No és la meva intenció, la veritat. La mateixa persona m’ha dit dinant, quan li he dit que hi havia llibre nou, que el camí prohibit és el camí dolent. No tothom té raó quan fa afirmacions, sigui qui sigui. Ni jo.

No soc la medicació que prenc, ni les drogues del passat. He escrit un llibre que es diu "El camí prohibit" però tampoc em considero escriptor, la majoria d'exemplars els he regalat. D’altres els he venut com xoriços tot i ser per a mi una obra d’art. Tinc el títol de Comunicació de la UOC, però tampoc m'hi considero de Comunicador, enlloc em volen contractar. He fet algun documental, però no soc un bon guionista, una mica realitzador de "Patchanka" sense la col·laboració de Manu Chao. No visc a Camarasa, ni hi tinc casa allí, però sí que m'hi considero d'allà, és més vull que m'enterrin al cementiri del poble, millor que no tirin les meves cendres al Besòs. 

Soc el Rafel Alsina Puig i veig el món al revés, potser per la meva malaltia, potser són els altres que no el veuen com jo. El meu pseudònim de la guerra del verí "Palomo". “Palomo” poden ser moltes coses per exemple amb gana “Pa lomo”. És trist acabar “que si yo me lo guiso y yo me lo como” i merdes així, divertides en el fons. Sembla una merda de pseudònim, però a mi em mola. Diuen que tinc un trastorn esquizoafectiu clúster B i una politoxicomania tot i estar quasi abstinent a estones. Visc sol, estic sota una curatela de la Fundació LAR. És a dir que un jutge em va trobar incapaç de gestionar-me els diners i el tema mèdic. Tot i haver perdut amics per falta de paciència estic acompanyat sovint per la meva família i per nous i vells amics de sempre que em guien per camins diferents possiblement més bons, o no. Si voleu podeu acompanyar-me en aquest nou viatge història.

Rafel Alsina Puig